Descolonització

El procés de descolonització es va dur a terme perquè les colònies van veure que les metròpolis no eren, ni molt menys, invencibles. Durant els anys de Guerra les colònies van seguir funcionant sense l’ajut de les metròpolis, i es van veure a la mateixa altura que ells. Creien que podrien fer un país ells mateixos, la metròpoli no era necessària perquè ells tiressin el país endavant. Així que van començar processos d’independència de les colònies.

Tanmateix, les metròpolis guardaven grans empreses en aquelles colònies i eren parts importants de l’economia, no podien prescindir d’elles, per tant les metròpolis deixaven que s’independitzessin però sense perdre’n els seus subministraments.

Tot això va desenvocar en una nova classe de dominació, diferent de la d’abans, el neocolonialisme. Aquest consistia en un domini econòmic. Els països desenvolupats (antigues metròpolis) compraven els productes al país subdesenvolupat (antigues colònies) però les empreses que venien el producte eren del país desenvolupat.

Les matèries primeres així doncs passaven al país desenvolupat, aquest les transformava en productes elaborats que eren venuts arreu del món i també pel país subdesenvolupat a un preu molt més car del que ells mateixos avien establert amb les matèries primeres del país subdesenvolupat.

El país subdesenvolupat no tenia tecnologia pròpia, i la del país desenvolupat era massa cara, per tant no disposaven d'ella. Això crea una dependència tecnològica cap al país desenvolupat, el que frenava el desenvolupament social i econòmic.
 La solució més obvia era demanar préstecs, però els diners prestats no sempre s’utilitzaven de manera convenient o en benefici del país.

El resultat de tot això es un cercle de pobresa i dependència cap al país desenvolupat que no s’acaba mai.

Aquesta es la raó per la que molts països de l’Àfrica, Àsia o Sud-Amèrica, actualment, no troben sortida a la situació de pobresa extrema que tenen.

L’activitat que vam fer sobre aquest tema va ser estudiar la descolonització en un dossier i citar els països que es van descolonitzar i les seves metròpolis corresponents i els personatges revolucionaris destacables d’aquets processos.

 

Guerra Freda

Aquest tercer trimestre l'hem dedicat pràcticament tot amb aquesta important etapa de la història que és la Guerra Freda.

El primer i essencial que vam estudiar van ser les dos grans superpotències, la divisió del món en dos parts totalment diferenciables.

La tensió viscuda en aquella època també va ser un fet que vam destacar. Els dos països dominants posseïen el que tothom temia, la bomba atòmica. Conegut el poder d’aquest artefacte explosiu totes les altres potències quedaven en un segon pla i la desconfiança era palpable entre les dos superpotències. Per acabar el tema de les diferències entre les dos superpotències vam fer una taula amb els blocs corresponents a les dos potències: capitalistes (EE.UU.) i comunistes (URSS)

Una vegada capçada la idea general d’aquesta etapa, vam estudiar els conflictes bèl·lics i diplomàtics més importants i finalment vam fer una taula de tots aquets citant, la seva importància pel que fa el desenvolupament d’aquesta sensació general de desconfiança i temor i la data. Personalment el conflicte que més hem va impactar va ser la Guerra del Vietnam, per el tema dels camps de tortura vietnamita.

(Camps Vietnamites de tortura)

Per acabar ens vam centrar amb el final d’aquesta etapa. Amb l’arribada del polític comunista Mikhaïl Gorbatxov al partit comunista (PCUS) i la seva política de desarmament “Perestroika”  van arribar a acords amb els Estats Units i, al 1989 oficialment va acabar la Guerra Freda i amb una sèrie de tractats es va fer una reorganització de la política internacional.