miércoles, 4 de mayo de 2016

Entrada Final

La primera pregunta plantejada aquest cop és: En quin moment dones per acabada la transició segons la teva opinió? 
- Jo personalment crec que la transició s’acaba en el moment en que es consolida la democràcia, quan Felipe Gonzalez guanya les eleccions el 1982 i substitueix l'anterior govern de centre-dreta de Adolfo Suárez i Calvo Salvado.

La segona pregunta és: Com qualifiques el treball dels polítics i les democràcies espanyoles després d'haver vist la seva incapacitat d'acord en aquestes passades eleccions?
-Des de la meva ignorància considero que tenim una classe política molt dolenta, incapaç de negociar o de fer cap moviment per por a perdre vots. Per tant, estan molt limitats. És evident que aprecien més la seva posició social, el seu sou, que el benestar del país.
També crec que els polítics no són flexibles perquè la gent tampoc ho som, és a dir, nosaltres no entendríem que el nostre partit o el partit que hem votat fes un pacte amb algú que no ens agradés. Per exemple, si jo votes al PSOE, i aquest pacte amb independentistes per fer govern, ja no el voto més, encara que això sigui bo per Espanya i aporti estabilitat i progrés.
Aquesta és l’actitud que té Espanya amb política i, normalment, cada país té el govern que mereix.



- Finalment, m'agradaria despedir aquest meravellós blog que vaig començar fa bastant temps dient que aquest "final" no és un adéu sinó un fins aviat, i que tornaré a fer noves entrades d’aquí uns anys si pot ser comentant temes d'actualitat.

domingo, 24 de abril de 2016

Pregunta

Va ser responsable el règim franquista del creixement econòmic experimentat duran la dècada de 1960?

Segons la meva opinió i la de nombrosos historiadors hi va tenir poc a veure. El que ho va provocar va ser la integració d’Espanya en  el mercat internacional i l’aprofitament de l’onada d’expansió europea de la postguerra.

Cal tenir en compte però que el marc de la dictadura va garantir una conflictivitat laboral molt reduïda i salaris més baixos que als països veïns. Tot i això va permetre beneficis empresarials més alts i va estimular la inversió de capitals a Espanya que eren estrangers.

martes, 29 de marzo de 2016

Franco Prudent i Professional

El ministeri de defensa va acollir el 9 de març de 2016 una xarrada que va assenyalar la II República com a culpable del cop d’estat del 18 de Juliol de 1936, i per tant de la consegüent guerra civil que va patir el país.

L'hispanista Stanley Payne va tenir aquesta com la tesi central. Més endavant va catalogar a Franco com un militar extraordinàriament pacient i prudent, elogiant així la seva persona. Fins i tot va arribar a dir que la llei de la memòria històrica és un invent soviètic que tatxava el seu nom.

En aquest sentit va denunciar que la majoria de persones pensin que el cop d’estat va acabar amb la democràcia a espanya en comptes de ser una resposta a una situació de falta de democràcia.

·        Sens dubte la situació en la que es trobava espanya era molt precària, però no oblidem que de barbaritats se’n van cometre a els dos bàndols, no estic d’acord amb que hi hagi un bàndol que pugui ser assenyalat com a culpable d’aquest important conflicte que va ser la guerra civil.
Els que manaven a Espanya en aquell moment eren els del Front Popular, però no feia gaire que hi eren, veníem d’un bienni de dretes i el Front Popular just s’havia situat.
Sobre la qualitat de Franco com a militar crec que no pot ser posada en dubte, va ser un gran militar, sense dubte, però el genocidi cultural que van patir certes zones d’Espanya és injustificable, igual que ho va ser la “depuració”, els terribles afusellaments que va sofrir molta gent.

Partint del punt que Franco de petit va tenir una dura infància, crec que tot i ser un gran militar, el fet de posseir tots els poders d’un país va suposar massa per ell i se li va escapar de les mans amb barbaries com les que va cometre.

       
                                    (Franco amb Hitler)                                                       

martes, 1 de marzo de 2016

Guerra civil


Per introduir una mica el tema de la guerra civil espanyola, primer cal explicar que va ser un conflicte bèl·lic que es va dur a terme a Espanya i que enfrontava el bàndol del govern de la república amb el suport de les esquerres, contra una part de l’exercit i organitzacions de dretes.

INICI DE LA GUERRA
Després del Bienni Conservador, també conegut  com a Bienni Negre, les eleccions van tornar a ser favorables a les esquerres. Així que es va iniciar el Front popular, la tercera i última etapa de la Segona República, en la que van governar les esquerres però per poc temps.  Cal tenir en compte les tensions que hi havia entre els dos bàndols i les contraposicions ideològiques extremes d’ambdós bandes. Aquestes tensions van arribar al punt màxim amb assassinats que es van dur a terme contra personatges públics dels dos partits. Va ser la oportunitat que esperaven les dretes per fer un cop d’estat i no la van deixat escapar. Els generals distribuïts per espanya van començar les seves ofensives cap als òrgans de govern per fer-se amb el control del país però no comptaven amb la resistència que van mostrar algunes regions en les que el cop d’estat va fracassar. Així el país va quedar dividit i en una situació de guerra.


Hi ha gent que pensa que la Guerra Civil és fruit del fracàs del pronunciament de 1936, jo més aviat diria que va ser el desencadenant final. La Guerra Civil es va dur a terme per una sèrie d’esdeveniments que es van començar a gestar molt abans. A més hi havia dos bàndols molt diferenciats, estaves a favor d’un o d’un altre, i les tensions eren tant altes que només faltaven les armes pel mig perquè comences una guerra. Així que el pronunciament va ser l’espurna que ho va encendre tot, podríem dir.
  (Esquerres, bàndol Republicà)  

(Dretes, bàndol Nacional)

lunes, 8 de febrero de 2016

Caricatures sobre l'Estatut Català


En la imatge nº1 podem observar un cartell dels partits de dretes contra l’Estatut català en el que consta que catalunya gaudirà de privilègis envers la resta d’Espanya i que incita al boicot a productes catalans.
1-      Quan a Catalunya es va fer la reforma de l’estatut fa uns cinc anys, els partits de dretes van fer campanyes contra l’estatut que van recollir milions de firmes per tota Espanya. El que deien era que l’estatut afavoria l’estat català i que volien constituir una nació separada d’Espanya. També es va produir el boicot als productes catalans, destacant el cava. Aquesta situació la podríem igualar a la situació passada que planteja la imatge del cartell.

En la imatge nº2 hi ha una escena en la que hi ha una dona que representa les esquerres, Macià, Azaña amb un nen a les mans que representa l’Estatut i una dona al llit que representa la Segona República. El significat és el naixement de l’Estatut i sembla com si aquest hagués nascut mort per la cares de decepció dels personatges i la figura de la dona de la Segona República també sembla molt afectada, casi sense forces.

1-      L’estatut el van portar al Tribunal Constitucional d’Espanya on van revisar l’estatut duran dos anys. Quan va sortir van dir que hi constaven articles anticonstitucionals i el van retallar en certs aspectes, destacant els federalistes, cosa que també podem comparar amb l’estatut de 1932 de la imatge.

domingo, 31 de enero de 2016

Comentari d'un locutor de ràdio

El comentari del locutor en qüestió va ser: “Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició”.

Què va passar amb Alfons XIII?
1930- Espanya està sota regim dictatorial de Primo de Rivera, que es veu amenaçada per una forta oposició republicana. Alfons XIII, va prendre la determinació de retirar la confiança al dictador, que va dimitir. En substitució entrà el general Berenguer amb la missió de calmar les masses amb un procés electoral progressiu. El general Berenguer va ser incapaç de dur a terme aquesta funció i va ser reemplaçat per l’almirall Aznar, que va convocar uns comicis a tres nivells: municipals, provincials i legislatius.
1931-El govern va decidir en primer lloc fer unes eleccions municipals. Alfons XIII s’havia compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van presentar com si fossin un plebiscit a la monarquia.

                              (Alfons XIII)

Què passa amb Felip VI?
2016- El parlament està dividit, no hi ha una majoria clara. Hi ha quatre partits que dominen, el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadants, i en un segon pla hi ha els partits minoritaris i els catalanistes. El rei intervé en aquesta situació parlant amb els diferents partits per nombrar a qui a de fer govern, de moment a demanat que ho fes el PP, però segons ells no tenen prou suport i ara s’ha de tornar a parlar.

Crec que el paral·lelisme que descriu el locutor es refereix a que Felip VI ara té una funció decisiva i té que posicionar-se d’un costat o d’un altre. Ell s’ha posicionat en contra del referèndum a Catalunya i no ha fet la funció d’àrbitre que li tocava. En el seu cas, per tant, ja no té una funció neutra.

                                                (Líder del PP i el rei Felip VI en una quedada)

El retorn

Hola de nou! Reprenem el Blog d’història però ara a segon de Batxillerat, una etapa més difícil no creieu? Pels que no ho sapigueu, hem dic Jaume Guasch Balagueró i soc un alumne de l’Institut Ribera del Sió d’Agramunt. La tasca que faré serà escriure sobre els temes que parlem a classe, ja siguin comentaris personals o bé analitzar algun tema d’actualitat relacionat.